Tecnologia Industrial 2 Batxillerat

Vivim en el món de la globalització, el món on tots estem connectats els uns amb els altres gairebé sense excepcions. Aquesta excel·lent connectivitat ens ha aportat molt, podem saber el que passa arreu del món amb només un “clic”, però també té els seus perills i caldria saber-los detectar.

 

La pregunta que tots ens hauríem de fer és gràcies a què podem estar tots connectats; i la resposta és ràpida: gràcies a l’Internet i el telèfon, que es distribueixen a través d’una xarxa, que utilitza cables, torres, antenes, repetidors, satèl·lits i servidors. A part dels satèl·lits, alguna d’aquestes infraestructures és invulnerable per un desastre natural, per exemple?

 

No, no ho són. Però en aquest caos que podria provocar la pèrdua de la connectivitat utilitzant aquesta xarxa, apareixen els radioaficionats. Els radioaficionats no depenen de xarxes de distribució (alguns ni tant sols de la elèctrica), satèl·lits ni repetidors per a poder comunicar-se, utilitzen les característiques del planeta on vivim per a fer-ho.

 

Coneixeu la ionosfera? Segurament, pel nom, tots podríem endevinar que es tracta d’una d’aquestes capes que hi ha per allà l’atmosfera no? Doncs efectivament, La ionosfera és la part de l'atmosfera terrestre ionitzada permanentment a causa de la fotoionització que provoca la radiació solar. Constitueix el límit inferior de la magnetosfera i es troba dins de la termosfera. La ionosfera permet que l'atmosfera superior reflecteixi les ones de ràdio emeses des de la superfície terrestre, fet que possibilita que aquestes puguin viatjar grans distàncies sobre la Terra. Fins i tot, en les regions polars, les partícules carregades dutes pel vent solar són atrapades pel camp magnètic terrestre incidint sobre la part superior de la ionosfera i donant lloc a la formació d'aurores.

 

Doncs és precisament aquesta ionosfera el que permet que els radioaficionats es puguin comunicar; però, què és exactament la radioafició?

 

Els radioaficionats transmeten utilitzant emissores d’ona curta en bandes reservades per al seu ús i es comuniquen, utilitzant un ampli espai de l’espectre radioelèctric, amb qualsevol part del món.

 

Els radioaficionats fan totes aquestes coses perquè els agrada i, a més a més, col·laboren amb els serveis d’emergència en cas de catàstrofes per pur altruisme i esperit humanitari. En cas de qualsevol desastre, posen les seves estacions al servei de la humanitat col·laborant en serveis de rescat, prevenció, recerca, incendis forestals o qualsevol tipus d’emergència en la qual la seva ajuda pugui ser útil.

 

La radioafició, a més a més, és una forma genial d’aprendre i practicar idiomes. Tot i que l’anglès és el més utilitzat, també és possible comunicar-se en francès, italià o japonès.

 

Tota estació de radioaficionat disposa d’un indicatiu de trucada atorgat per l’administració corresponent. Per exemple, els que comencen per EA, EB o EC són els pertanyents a Espanya.

 

Per a ser radioaficionat, cal conèixer idiomes, tenir certs coneixements en radioelectricitat, dominar l’alfabet de comunicació internacional (que assigna paraules que es pronuncien igual a tots els països: A = alfa, B = bravo, C = Charlie, D = delta...) i els codis de comunicació (com el típic de les pel·lícules: 1015, “¡agente herido!”).

 

Els sistemes de comunicació per ràdio estan molt més presents en la societat del que ens pensem: tots els cotxes de policia i mossos d’esquadra, així com cadascun dels agents, els bombers, el sistema d’emergències mèdiques, protecció civil, agents de seguretat privada o dependents de botigues en centres comercials...